REFLEXIÓ 3: EDUCACIÓ FÍSICA DE QUALITAT: INCLUSIVA O EXCLUSIVA?

 

A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ

Podem afirmar que la inclusió és un tema d'actualitat, i com no podia ser d'una altra forma, també és present en l'educació en general i en l'assignatura d'Educació Física en particular. No obstant això, no sempre ha sigut així, ja que durant molts anys la societat mirava cap a un altre costat quan es posava en el focus el concepte de la inclusió. 

Tornant a l'Educació Física, hui dia en esta assignatura trobem en el ODS 4 anomenat “Educació de Qualitat” la finalitat principal de “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots”. I al seu torn, dins d'este objectiu, en el ODS 4.6 es remarca el següent: “contribueix a eliminar els disparitats de gènere a través d'una oferta inclusiva i equitativa de programes esportius”. Encara que realment no s'aprofundix prou, sí que es nomena la idea d'oferir una educació inclusiva als alumnes i alumnes, especialment a aquells que tinguen més dificultats. Dins d'este grup d'estudiants, trobem a les persones amb discapacitat, les quals han tingut i tenen més problemes en el seu dia a dia i en l'educació. No obstant això, nomenar-les “persones amb discapacitat” també ha comportat i comporta debats i discrepàncies.

Abans de res, volem destacar les definicions que la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) atorga a tots dos conceptes. D'una banda, definixen “discapacitat” com a “situació de la persona que, per les seues condicions físiques, sensorials, intel·lectuals o mentals duradores, troba dificultats per a la seua participació i inclusió social”. D'altra banda, per a “diversitat funcional” no hi ha una definició conjunta, ja que es tracta de dos paraules, però per separat definixen com a “Varietat, dissemblança, diferència” a“diversitat”, i “pertanyent o relatiu a les funcions” per a “funcional”. Com podem observar, la RAE no proporciona una definició ajustada al final de diversitat funcional.  

Històricament, en els anys 80, i segons el model mèdic, la discapacitat s'ha considerat com un problema individual o personal, causat per una malaltia, deficiència o condició de salut (Seoane, 2011). Este model va ser impulsat per la World Health Organization i dista del model social posterior, el qual desplaça l'atenció a l'entorn social, explicant que la discapacitat és el resultat de la interacció de la persona amb les condicions i estructures socials. Anys més tard, es detalla un model biopsicosocial, en el qual s'explica que “la discapacitat és un fenomen multidimensional, resultat de la interacció de les persones amb el seu entorn físic i social, que integra els diversos factors de funcionament i discapacitat al costat dels factors ambientals que interactuen amb ells” (World Health Organization, 2001). Posteriorment, sorgix el model de la diversitat, on se subratlla “el valor de la discapacitat com a tret de la diversitat humana i factor d'enriquiment social”. Tenint en compte tot això, les “persones amb discapacitat” és el terme reconegut per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU (2006), i està incorporat en la legislació espanyola a través de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social (Reial decret legislatiu 1/2013). Este concepte emfatitza en què les barreres socials i físiques influïxen en la discapacitat, més enllà de les limitacions individuals.

D'altra banda, el terme “persones amb diversitat funcional” es va proposar i es va començar a utilitzar en el Fòrum de Vida Independent, en 2005, amb el principal objectiu de substituir al de “persones amb discapacitat”, pel fet que sota el seu punt de vista este nom també estava jugant un paper fonamental en el reforç de la menysvaloració i, per tant, en el manteniment d'esta discriminació” (Romañach i Lobato, 2005). Encara que realment, ells ho van encunyar com a “homes i dones amb diversitat funcional”, defenent que amb l'ús d'estos termes es “manté la tradició anterior de reforçar el concepte que som dones i homes i, per tant, tenim i volem reforçar la dignitat inherent a la nostra essència com a éssers humans que naixem i volem viure amb els mateixos drets i dignitat que tots els altres, tal com l'establix l'ONU”. El propi fòrum també exposa que esta terminologia la van proposar perquè entenen que “és la primera denominació de la història en la qual no es dona un caràcter negatiu ni metge a la visió d'una realitat humana, i es posa èmfasi en la seua diferència o diversitat”.

Nosaltres com a grup, pensem que la terminologia més correcta en este cas és la de “persones amb diversitat funcional”. Després d'haver llegit els diferents arguments del Fòrum de Vida Independent, i tenint en compte l'últim model existent sobre les persones amb discapacitat, el qual acostava a este col·lectiu a la diversitat, creiem que és el terme que arreplega d'una millor forma la situació i realitat d'estes persones. Considerem important que no es reduïsca el context vital d'estos individus a un marc mèdic o social, sinó que pensem que és una mica més complex i que no comporta un menyspreu ni discriminació. Simplement, creiem que són diferents i diversos, d'igual forma que entre les persones que no es consideren “amb diversitat funcional” ho són entre sí. 

A continuació, i seguint en aquesta temàtica, anem a reflexionar responent a aquestes preguntes propostes:

• Com penseu que són representades les persones amb discapacitat en els llibres de text d'Educació Física? Són principalment homes o dones? Què tipus d'activitats físiques o esports practiquen?

• Com a conclusió, penseu que són llibres inclusius o exclusius? Per què?

En la majoria de casos, les persones amb discapacitat són representades de manera escassa i sovint estereotipada. Segons González-Palomares i Rey-Cao (2022), els llibres de text de Secundària sovint mostren aquestes persones en activitats esportives específiques, com el bàsquet en cadira de rodes, però rarament participen en activitats grupals amb persones sense discapacitat. Això pot reforçar la percepció d'una segregació en lloc de fomentar una integració real.

A més, hi ha una desproporció de gènere significativa: generalment són homes els que apareixen representats en activitats físiques adaptades, mentre que les dones amb discapacitat tenen una visibilitat molt baixa. Aquest patró també es detecta en altres estudis, com el de Moya-Mata et al. (2017), que analitza llibres de text de Primària i conclou que la imatge de les dones amb discapacitat és pràcticament inexistent. Aquesta discriminació de gènere contribueix a perpetuar estereotips tradicionals i invisibilitza no un col·lectiu, sinó la meitat de la població.

Els materials didàctics d’Educació Física tendeixen a ser només parcialment inclusius. González-Palomares i Rey-Cao (2022) destaquen que, tot i que s'ha incrementat la presència de referències a persones amb discapacitat en els darrers anys, aquestes segueixen sent limitades i sovint presenten una visió reduccionista centrada en la discapacitat més que en la persona. A més, Moya-Mata et al. (2017) assenyalen que els llibres no sempre ofereixen contextos visuals o textuals on les persones amb discapacitat participin en igualtat de condicions amb les altres, fet que dificulta la transmissió de valors d'inclusió i diversitat.

En definitiva, els llibres de text d’Educació Física continuen tenint una falta important en termes d'inclusivitat. Malgrat algunes millores, com la incorporació d’exemples d’esports adaptats, aquestes representacions són insuficients i parcialment excloents, sobretot perquè perpetuen desigualtats de gènere i aïllen les persones amb discapacitat en activitats separades, sense incloure-les en activitats esportives amb la resta de la classe. Com suggereixen els autors, una major diversitat de representacions i una integració explícita en contextos grupals són clau per millorar aquesta situació i fomentar una Educació Física que realment respecte la diversitat (González-Palomares i Rey-Cao, 2022; Moya-Mata et al., 2017). A més, també es podria millorar amb la promoció de imatges més cohesionades com la mostra de d’activitats compartides entre alumnes amb i sense discapacitat.

B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

SESSIÓ DE SENSIBILITZACIÓ CAP A PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL
Curs: 4t de la ESO	Número: 25	Temps: 30’-45’
Material: Cons, piques, matalassos, antifaços, abecedari en Braille.
Objectius:  Transmetre l’empatia i comprensió de les persones amb ceguera. Fer veure a l'alumnat que tots podem participar en activitats esportives independentment de les nostres capacitats. Reflexionar sobre la inclusió i la eliminació de barreres.
Explicació: Partim d’unes sessions inicials on sensibilitzem a tot el alumnat amb qui va a compartir les seves hores d’educació al centre, per això trobem necessari que cadascú es pose en la pell del seu company per saber com és dur a terme la vida d’una manera diferent a la que la societat considera “normal”, i amb el qual van a treball en totes les pròximes sessió d’educació física. Amb aquesta sessió el que busquem es que tots els alumnes de la clase comprenguen com pot treballar una persona amb ceguesa en les nostres activitats diàries a classe d’educació física, així tindrem una major empatia cap a ells. L’activitat tracta d’una carrera de relleus on formarem un circuit amb diferents obstacles i cada relleu està compost per una persona amb antifaç i una altra que farà de guia sense tocar-lo. Farem 5 grups de 5 persones (on un repetirà de guia), i donarem un abecedari en Braille a cada grup per a que tracte de memorizar-lo en 5/10 min. Asignarem al final del circuit una varietat de lletres escrites en Braille, cadascú tindra que agafar una lletra ordenadament al acabar la seva volta per el circuit per completar la paraula de 5 lletres “Roca” ( fent referencia a l’esportista d’èlit Àlex Roca). Una vegada els grups vagin acabant, anirem ajudant als altres grups fins que tots finalitzen el circuit i completen la paraula adequadament. Una vegada finalitzat, formarem un parell de preguntes per a que sorgixca una pluja de ideees sobre aquest tema i conclourem amb un xicotet feedback. Preguntes per generar pluja de idees: Què podem fer per ajudar a fer una societat o món més inclusiu per a les persones amb ceguera? Hi ha alguna barrera al nostre centre que poden ser difícils per a una persona amb discapacitat visual?

SESSIÓ DE TREBALL AMB UNA CLASSE AMB ALUMNE AMB DIVERSITAT FUNCIONAL
Curs: 4t de la ESO	Número: 25	Temps: 30’-45’
Material: Cons, pilotes de goalball, pilotes de colpbol, porteries, petos.
Objectiu:  Promoure la inclusió i el treball en equip. Adaptar les habilitats motrius a nous esports col·lectius. Fomenta la participació de tot l’alumnat i l'ús de les diferents habilitats de cadascú.
Explicació: Aquesta sessió la utilitzariem més endavant, per exemple, quan treballem els esports de col·laboració-oposició. Una vegada tenim al alumnat sensibilitzat hem posat el exemple de que tenim un alumne amb ceguesa i pretenem treballar diferents esports pero sempre incloent al alumne amb ceguesa, per aixó en una mateixa sessió tractem de treballar per un costat el colpbol i per l’altre el goalball. D’aquesta manera treballem el que pretenem en tots els alumnes a demés de donar-li molta importancia al nostre alumne ja que en el goalball (esport de cegs) podría ser clau per tractar de millorar les estratègies i habilitats en els altres alumnes, donant consells i sent la “estrella” de l’esport. Per dur a cap les activitats dividirem la classe en dos grups, on una part de la classe dos dels grups treballaran el goalball i els altres dos el colpbol, i a meitat de classe intercanviaran els rols. Posarem en comú abans de començar les consignes per a cada esport i que es desenvolupa de manera adequada amb les seves respectives normes i asignarem rols d’arbitre a dos alumnes que aniran canviant, d’aquesta manera el docent podra anar canviant d’un lloc a l’altre i comprovar que tot funciona correctament.

C. APLICACIÓ TECNOLÒGICA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Una eina que ens ha agradat molt i que podem treballar de diferents maneres el tema de la diversitat funcional en el nostre alumnat es el Wordwall, una ferramenta que ens permet crear diferents tipus d’activitats per a que desenvolupen els coneixements sobre aquest tema o desmunten mites creats cap a la discapacitat.

Algunes de les activitats que podem crear en aquesta TIC són les següents:

• Joc d’associar conceptes, com per exemple diferents tipus de discapacitat (ceguera, discapacitat motriu, auditiva…), amb diferents tipus de eines que sòlen utilitzar (braille, gossos guia, pròtesis, bastons), també podem fer ús de imatges per facilitar la associació de les parelles.

• Omplir frases incompletes amb paraules correctes, com per exemple, “Una persona amb discapacitat auditiva i un llenguatge poc desenvolupat per a comunicar se utilitza ____.” (Llenguatge de signes).

• Joc per a desmentir mites socials, com per exemple, proposar diferents afirmacions i l’alumnat ha de classificarles en veritat o mentides. “Les persones amb discapacitat visual no poden estudiar ni treballar” (Fals).

Totes aquestes activitats ens poden servir per a aumentar la motivació entre l’alumnat, a més de facilitar la comprensió i memòria d’alguns continguts que pretenem treballar. Si ho incloem en sessions on ja hem treballat el tema, és a dir avançades podem utilitzar-ho com a ferramenta i saber quins conceptes no han quedat del tot clars i quins si.

D. PROPOSTA D'UN LINK PER A AMPLIAR INFORMACIÓ

Tenint en compte la problemàtica existent amb la falta de visibilització i foment de l'esport de persones amb diversitat funcional, i que el nostre àmbit és el de l'activitat física i l'esport, en esta entrada proposem diversos links complementaris per a ampliar informació sobre els esportistes paralímpics espanyols. D'una banda, aprofitant que ens trobem en any olímpic encara, ens agradaria recordar totes les medalles obtingudes i les actuacions de la delegació paralímpica espanyola en els JJPP de París 2024. El vídeo de YouTube és el següent: https://www.youtube.com/watch?v=AB996T_zBrk 

A més, una de les esportistes espanyoles més importants de la nostra història i que encara continua collint èxits és Susana Rodríguez, mèdica i bicampiona paralímpica de triatló adaptat, entre altres coses. El seu cas és impactant des del punt de vista de la superació personal, el sacrifici, l'amor per l'esport i la compaginació amb la seua altra passió, la medicina. Per això, havíem pensat acostar la seua història a la resta de la classe amb dos vídeos. 

El primer és este (https://www.youtube.com/watch?v=VdtVKWBsbxI ) , en el qual a través d'una entrevista de fa 5 anys Susana parla sobre ella principalment.

El segon és un documental que va realitzar Movistar Plus en 2021, després dels seus èxits en els JJPP de Tòquio. Es titula “Susana Rodríguez: Or Pur” i s'aprofundix sobre el seu passat i camí als Jocs anteriorment esmentats. El link és este (https://www.movistarplus.es/deportes/programa/informe-plus-plus-susana-rodriguez-oro-puro/ficha?tipo=E&id=1963231  ), encara que només poden visualitzar-ho les persones que estiguen donades d'alta en la plataforma. 

E. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ

Este text ens fa reflexionar sobre com l'educació física pot ser molt més que una simple assignatura centrada en el moviment i l'esport. Per a nosaltres, com a esportistes, sempre hem vist l'activitat física com una ferramenta per a millorar, competir i connectar amb els altres. Però, en llegir i treballar sobre la reflexió de hui, ens queda clar que també té el potencial de trencar barreres socials i ajudar a crear una societat més inclusiva.

És inspirador veure com poc a poc, amb el pas del temps, es genera un ambient centrat en l'èmfasi en valors com l'empatia, el respecte i el treball en equip, ja que són essencials no sols en l'esport, sinó també en la vida. Pensem que tots els que hem practicat esport sabem que estes experiències ens unixen i ens fan millors persones, i el fet d'incloure a tots, independentment de les seues capacitats, hauria de ser la norma.

Un punt que ens ha cridat especialment l'atenció és el debat sobre els termes "persones amb discapacitat" i "persones amb diversitat funcional". Com a jovens que creiem en el poder de les paraules, pensem que utilitzar “diversitat funcional” posa l'accent en les capacitats i no en les limitacions, i això ajuda a canviar la mentalitat de la societat. Considerem que les persones amb diversitat funcional no són “menys capaces”, sinó que tenen una manera diferent de fer les coses, i això també és vàlid i valuós.

Les propostes didàctiques que utilitzem, com la carrera amb obstacles per a experimentar la ceguesa o els jocs amb esports adaptats, ens semblen realment interessants com a una proposta de didàctica com a futur docents que anem a ser. Creiem que posar-se en la pell de l'altre és clau per a entendre-ho i aprendre a respectar-ho. A més, integrar esports adaptats en les classes d'educació física fa que per una part tots se senquen inclosos i valorats, i per altra, no es treballen les mateixes unitats de sempre com esports d’equip, esports amb implements…

Per acabar, es vital entendre que els canvis a gran escala comencen amb xicotets ajustos a menuda escala, com una classe d'educació física ben dissenyada; i és ací on residix el verdader poder de transformar el món i la societat en la que vivim.

 

F. PROPOSTA ALTERNATIVA DE REFLEXIÓ

Proposem una sessió on el tema principal siga l'esport paralímpic espanyol i les barreres que encara troben els seus esportistes hui dia. En ella, l'objectiu seria que els alumnes i alumnes de la classe foren conscients de la realitat social i institucional que els toca viure a este col·lectiu i per a això es proposaria el següent. 

En primer lloc, el professor o professora introduiria el terme d'inclusió, la seua relació amb l'esport i definiria clarament el concepte de “persones amb diversitat funcional”. A continuació, es dividix la classe en grups de la mateixa quantitat de persones. Cadascun d'ells haurà de triar un/a esportista espanyol/a preferiblement, o de qualsevol país del món, i realitzar una infografia, explicant la seua història personal i la seua trajectòria esportiva. El docent donarà el vistiplau una vegada tinguen el seu candidat o candidata pensada i triada. 

Dies més tard, els alumnes i alumnes de cada grup presentaran a la resta de la classe el treball realitzat. Després, el docent realitzarà una reflexió sobre la inclusió i les persones amb diversitat funcional, en la qual explique als seus estudiants que s'ha de tindre en compte les històries de superació, els esforços i els casos particulars d'estos esportistes, de la mateixa manera que la infravaloració que patixen per part de la majoria de la població en general i dels mitjans de comunicació en particular.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Romañach, J., & Lobato, M. (2005). Diversidad funcional, nuevo término para la lucha por la dignidad en la diversidad del ser humano. Foro de vida independiente, 5, 1-8.

Seoane, J. A. (2011). ¿Qué es una persona con discapacidad? Ágora, 30(1), 143-161.

Gobierno de España. (2013). Real Decreto Legislativo 1/2013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Boletín Oficial del Estado (BOE), núm. 289, 30 de noviembre de 2013, pp. 95635-95673

Organización de las Naciones Unidas (ONU). (2006). Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad. Adoptada el 13 de diciembre de 2006, Asamblea General, Resolución 61/106

Real Academia Española. (s.f.). Diccionario de la lengua española (23.ª ed.). Recuperado de https://dle.rae.es/

González-Palomares, L., & Rey-Cao, A. (2022). Análisis de la representación de la discapacidad en libros de texto de Educación Física en Secundaria. Revista de Educación Inclusiva, 15(1), 45-60.

Moya-Mata, I., Ros, C., Servera, M., & Martínez-Baena, A. (2017). Imágenes y representación de la discapacidad en los libros de texto de Educación Física en Primaria. Cultura, Ciencia y Deporte, 12(34), 53-63.