REFLEXIÓ 1. MODELS DE MASCULINITAT A L'ESPORT: COM SER UNA REFERENT QUAN NO TENS REFERENTS?

 

A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ

Els Jocs Olímpics són l'esdeveniment esportiu per excel·lència. Cada quatre anys durant uns pocs dies, en una mateixa ciutat o regió, es reunixen els millors esportistes de quasi totes les disciplines que compten amb més aficionats i practicants del món. Però no sempre ha sigut així. 

Tenen el seu origen en l'Antiga Grècia, sobre el 776 a. C., a la ciutat d'Olímpia. Se celebraven cada quatre anys també però no solament tenien un component esportiu ja que formaven part d'un festiu religiós més ampli que també incloïa rituals i sacrificis a Zeus. Després de diversos segles, van ser prohibits per l'emperador romà Teodosi l'any 393 d. C.. No obstant això, després de molts segles sense Jocs, Pierre de Coubertin, un pedagog i historiador francés, va treballar intensament per a crear un esdeveniment esportiu internacional que estiguera inspirat en els antics jocs grecs. Per això, es reconeix a Coubertin com la persona que va restaurar els Jocs Olímpics, els quals van tornar a celebrar-se en 1896 a Atenes. 

En la seua concepció inicial dels JJOO, Coubertin es va oposar a la participació femenina en les competicions esportives, ja que considerava que l'esport era una activitat exclusivament masculina i pensava que el paper de la dona als Jocs havia de limitar-se a animar i aplaudir els esportistes. Així, els primers Jocs Olímpics moderns no van permetre la participació de les dones en les competicions. Quatre anys després, als Jocs de París 1900, les dones van poder participar, concretament, i segons el Comité Olímpic Internacional, van ser 22 i competiren en tennis, golf, vela i hípica. A partir d’aquella edició la participació de les dones ha anat creixent de manera significativa però sempre estant en un segon pla i tenint menys oportunitats de competir en esdeveniments esportius d’aquesta magnitud (Salido-Fernández, 2021). Per exemple, en la dècada dels anys 20, concretament en els Jocs de Àmsterdam 1928, van participar 290 dones (Arévalo, 2024). Molt poc a poc, en els següents Jocs es van aconseguir avanços, com per exemple en els JJOO de Los Ángeles 1984, quan les dones van competir per primera vegada en la prova de la marató (Arévalo, 2024). Uns anys després, en Sydney 2000, es va  establir per primera vegada la presència de totes les disciplines esportives per a homes i dones. Actualment, en els Jocs de París 2024 es va aconseguir per primera vegada que participaren el mateix nombre d'homes que dones, sent el total de tots dos 10500 esportistes, 5250 de cada gènere. El COI va aconseguir està anhelada paritat augmentant les proves amb representació femenina i de participació mixta. Per tot açò, la història de la participació de la dona als Jocs Olímpics mostra una evolució des de la prohibició absoluta fins a una paritat cada cop més propera. Aquest canvi demostra una major comprensió i respecte per les capacitats i els drets de les dones dins de l’esport.

Seguint amb el fil dels Jocs Olímpics més recents, els celebrats en la capital francesa els passats mesos de juliol i agost, ens trobem que molts mitjans de comunicació o les pròpies xarxes socials han visibilitzat moltes esportistes femenines i esports minoritaris. Concretament, en el cas d'Espanya, la nostra delegació va aconseguir guanyar 18 medalles en diferents modalitats. Del total de metalls, sis d'elles van ser guanyades per dones, destacant el primer or olímpic d'un esport d'equip femení espanyol de la història: la victòria de la selecció de waterpolo contra Austràlia. Una de les integrants de l'equip que va tindre més pes durant i després de la competició va ser Paula Leitón, la boia titular del conjunt de Miki Oca.

Paula Leitón Arrones va nàixer el 27 d’abril de l’any 2000 a Terrassa, Catalunya. Com hem comentat anteriorment, practica waterpolo, un esport d’equip que es juga a l’aigua. L’objectiu principal és aconseguir marcar el major número de gols en la porteria contraria durant el temps que dura el partit. Els equips estàn formats per set membres: un porter o portera i sis jugadors o jugadores de camp. És un esport que té unes grans demandes d’esforç físic i sacrifici, ja què els jugadors i jugadores entrenen moltes hores per setmana i es troben sempre flotant en els partits, sense poder tocar el fons de la piscina.

Leitón ser protagonista d'una polèmica en les xarxes socials ja que alguns usuaris van fer comentaris despectius i vexatoris sobre el seu físic, pel fet que consideraven que el seu cos no reunía les característiques apropiades per a l'esport d'elit. I no podien estar més equivocats. Paula juga en la posició de boia, és a dir, és la jugadora “més gran” de l'equip i la seua principal funció és estar prop de la porteria rival creant espais i oportunitats de passada, mentres té una lluita constant amb les seues defensores. Òbviament, els usuaris que es van burlar d'ella no tenien ni la més remota idea de waterpolo ni de les característiques que necessita una boia en este esport. 

Per això, considerem que Paula Leitón és una gran referent perquè ha demostrat perseverança i autoacceptació. Tot i els èxits actuals de la selecció femenina - guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de París 2024- , ha enfrontat crítiques pel seu físic, però ha mostrat confiança i maduresa en defensar-se, destacant que el seu cos està preparat per a les exigències del waterpolo. Aquest missatge és especialment important per a joves que sovint enfronten pressions per encaixar en certs cànons, ja que Leitón demostra que l’important és sentir-se còmode amb un mateix i valorar la diversitat física, sobretot en l’esport. Aquest cas recent pot ajudar a aquells alumnes que pensen que el seu cos no compleix la “normativitat” i per això no comencen a practicar esport o a dur a temer activitat física en el seu dia a dia. Aquests joves poden trobar-se reflectits en Paula i llançar-se a practicar alguna modalitat esportiva o algun tipus d’activitat física en el seu dia a dia. 

Tornant al waterpolo com a esport, destacar que el masculí és olímpic des dels Jocs Olímpics de París 1900, mentre que el femení no es va incloure fins a l’any 2000 als Jocs Olímpics de Sydney. Aquest decalatge de cent anys mostra les dificultats que han tingut les dones per accedir a certes modalitats esportives, les quals aparentment estaven pensades que eran únicament per a homes, tot i que abans dels JJOO de Sydney ja hi havia clubs i seleccions nacionals femenines. 

En definitiva, esperem que el cas de Leitón ha ajudat a visibilitzar la necessitat de respectar la diversitat física en l’esport i l’impacte de les crítiques sobre l’aparença en la salut mental dels atletes. La seua resposta és inspiradora per a molts, especialment per als joves, en demostrar que el valor d'un atleta va molt més enllà de la seua aparença física i resideix en la seua dedicació i èxits en l’esport. A més, desitjem que l’èxit de jugadores com Paula Leitón ajuda a anar reduint poc a poc aquestes barreres i a inspirar noves generacions d’esportistes femenines. 

B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA 

ACTIVITAT DE PERSPECTIVA DE GÈNERE
Curs: 1º d’ESO	Número: 25	Temps: 15’/20’
Material: pilota, pitets grocs i verds
Objectiu: Observar i reflexionar sobre les conductes, l’ocupació d’espais, el lideratge, les actituds masclistes i la competitivitat entre la primera ronda, on els grups són mixtos, i la segona ronda, on s'enfronten xics contra xiques.
Explicació: «Jugant a la diversitat» comença amb una sèrie de jocs motrius, fonamentals per a l'aprenentatge i desenvolupament en aquestes edats. En aquest cas, s'utilitza el joc de la Diverpilota, una variant de jocs tradicionals com el Cementeri, Baló Presoner o Pilota Enverinada. La dinàmica inicial consisteix en dos equips en camps dividits, on l'objectiu és tocar amb una pilota als membres de l'equip contrari. Progressivament, es modifiquen les regles i la posició dels participants en cada ronda. Abans de començar, als xics se'ls assigna un pitet groc i a les xiques, un de verd, en aparença de manera aleatòria i amb l'objectiu d'evitar colors associats a estereotips. RONDA 1: Després d’explicar l’estructura del joc, es formen equips mixtos de manera aleatòria i es juga segons les regles tradicionals. RONDA 2: Agrupem els xics en un equip i les xiques en un altre (independentment del nombre de participants en cada grup). Cada equip haurà d’inventar-se un crit d’ànim per fomentar el sentiment de pertinença, el qual es cridarà en veu alta col·lectivament cada vegada que aconsegueixen un punt. Un cop finalitzada la partida, s’organitza una nova assemblea de reflexió on es plantegen preguntes sobre aquest tipus d'agrupació, com ara: Us agrada jugar separats per sexe? Quins altres jocs o activitats soleu fer per separat?  Si es poguera canviar d’equip, algú ho faria? Penseu que l’eslògan ajuda o dificulta la unió dins de l’equip?

C. APLICACIÓ TECNOLÒGICA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Kahoot per a tractar d’estudiar i analitzar la desigualtat i rols de gèneres vistes en les aules d’educació física: 

https://create.kahoot.it/share/ensena-con-diapositivas/6ce20e75-8e1f-4ffe-8994-1a4421e03250

D. PROPOSTA D'UN LINK PER A AMPLIAR INFORMACIÓ

Aquestos dos enllaços donen molta més informació a la nostra entrada, per una part hem decidit posar un link que ens porta més generalment al tema que estem tractant, la igualtat de gènere i en el nostre cas desde l’àmbit de l’educació física.  Tracta d’una entrevista a una profesora de CAFD, on resoldrà moltes de les preguntes que li se plantejen en la entrevista a demes de resoldre molts dubtes sobre la igualtat de gènere actual en l'àmbit educatiu i esportiu.

D’altra banda el segon enllaç ens du a la entrevista realitzada a la esportista que abans hem destacat en la nostra reflexió com a referent. On no sols la coneixem com a esportista si no que també com a persona, com a viscut algunes de les situacions a la que ha sigut sotmesa com la critica cap a ella per la seva constitució corporal.

• Video explicatiu sobre la importancia de la igualtat de gènere en l'Educació Física ¿Realment hi ha igualtat avui en día en l’àmbit esportiu i educatiu?

👫​IGUALDAD de GÉNERO en [Educación Física]  

• Entrevista Paula Leitón en el programa La Revuelta

La Revuelta - Paula Leitón (19/09/2024) | Ver programa

E. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ 

Creguem que tractar aquest tipus de casos com el de Paula Leitón son claus per als joves a dia de hui, en una societat gordòfoba i sexista en l’àmbit esportiu, on les xarxes socials ajuden a crear imatges 0 reials dels cànons de bellesa femenins (principalment), i on sols es volen mostrar cossos d'atletes hiper sexualitzades amb mesures i fomres molt poc naturals. 

Aquest tipus de reflexions, que van dirigits a les edats adolescents (on hi han cantitat de persones amb cossos normatius i no normatius) poden ser de gran ajuda per a que, les persones amb certa discriminació gordòfoba, troben en el esport, i en esportistes com Paula Leitón, una referent a qui mirarse, i a qui estudiar; cosa que anys enrere, els únics ídols que es poden tindre en l’esport eres homes amb una masculinitat sumament marcada.

Per acabar, i seguint un poc en la mateixa dinàmica, creguem també vital que per part del centre educatiu i les institucions educatives, es tracte de visibilitzar i donar veu a altres tipus de esportistes, masculins i femenins, de diferents àmbits, especialitats, rames esportives, i (per què no) amb alguna discapacitat; per que l’esport i la societat esportiva la conforma tota la població, no sols els futbolistes masculins, que gaudeixen de mil.lions de seguidors en xarxes socials, amb “tableta” i una vida “d’ensomni”, cosa que deixa de costat i sense referents a moltissimes persones que no compartixen els mateixos ideals, ni el mateix esport, ni les mateixes capacitats físiques.

F. PROPOSTA ALTERNATIVA DE REFLEXIÓ 

La influència de l’entorn en l’autopercepció de xiquets i xiquetes de l’ESO

Una de les propostes alternatives pot ser abordar com el professorat, les famílies i l’entorn escolar influeixen en el desenvolupament de la confiança dels xics i xiques de secundària, incidint també en el paper que tenen els mitjans de comunicació, les xarxes socials i la premsa esportiva per visibilitzar la diversitat de cossos en l'esport. 

REFERÈNCIES:

Arévalo, A. F. D. (2024). Nivel de participación de la mujer como atleta en los Juegos Olímpicos, una mirada retrospectiva. Universidad de Ciencias Ambientales y Aplicadas. https://repository.udca.edu.co/server/api/core/bitstreams/5723e89c-fe95-4e6b-8768-95b3c978f4ef/content 

Salido-Fernández, J., & Muñoz-Muñoz, A. (2021). Representación mediática de las deportistas en los Juegos Olímpicos: una revisión sistemática. Apunts, Educación Física y Deportes, 146, 32-41. https://doi.org/10.5672/apunts.2014- 0983.es.(2021/4).146.04 https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/71656/32-41-146-CAST.pdf?sequence=1&isAllowed=y 

IOC. (s. f.). Athlètes olympiques de Paris 1900 - Biographies, médailles et plus encore. Olympics.com. https://olympics.com/fr/olympic-games/paris-1900/athletes

Soca-rel, C. (2022). Jugando a la diversidad en Primaria: Realidades trans en la Educación Física. Universitat de València.