REFLEXIÓ 2: INFLUENCERS ¿DE LA SALUT?
A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ
En la primera part d’aquesta reflexió des del nostre grup anem a contestar a les següents preguntes propostes per la professora Irene Moya. Les respostes han sigut redactades després d’un període de debat intern del grup tractant les qüestions proposades en cada una d’elles.
Qui segueix a alguna persona fitnes influencer en les xarxes socials?
No tots seguim a un o una influencer que es dedique exclusivament al fitness, però sí que consumim contingut relacionat amb l'activitat física i la salut creat per persones formades i amb coneixements en aquest àmbit. Això ens permet mantenir-nos informats sobre tendències, analitzar propostes d’entrenament i valorar si el contingut és adequat i està basat en evidències.
En el nostre cas, com a persones formades i amb coneixements avançats sobre l’entrenament fitness, som capaços de detectar quin tipus de contingut és adequat i quines plataformes o usuaris basen el seu material en la desinformació. No obstant això, les persones que consumeixen aquest tipus de contingut sense tenir coneixements previs sobre fitness poden enfrontar-se a problemes si no segueixen pautes adequades en l’àmbit de l’esport i la salut. Aquesta falta de criteri pot portar a la pràctica d’exercicis ineficients o fins i tot perjudicials per a la seua salut.
Qui ha fet algun exercici físic o rutina fitness utilitzant les xarxes socials? Amb quin propòsit?
En el nostre cas tots estem d’acord en que no utilitzem rutines estrictes extretes de les xarxes socials, utilitzem aquestes més per a la correcció de propis exercicis més enfocats al treball de la força, encara que, ens trobem molt a sovint en explicacions errònies o sense cap tipus de sentit, per això sabem allò que devem de seguir i adaptar i allò que hem de descartar perquè no ens aporta ningún benifici a les nostres rutines.
Com bé hem comentat abans, avui en dia, després d’haver cursat un grau especialitzat en ciències de l’activitat física i l’esport, som prou autosuficients per crear les nostres rutines en els nostres exercicis enfocats al propòsit que tenim com a finalitat.
D’altra banda si que estem d’acord en que les investigacions avançen any rere any i tenim que estar en una continua formació per tal de adaptarnos als nous canvis, i prova de això pots ser el major us que fem a les xarxes socials, utilitzant aquells compters que proposen noves coses baix un recolzament científic.
Quins són els beneficis d'utilitzar aquests comptes de les xarxes socials per a fer activitat física? Creieu que aquesta pràctica pot comportar també algun risc?
Els comptes de les xarxes socials dedicats a l'activitat física ofereixen diversos beneficis, com l'accés gratuït a una gran varietat de rutines i consells, la flexibilitat horària que permet entrenar des de casa o qualsevol lloc, trobar comptes o usuaris que informen sobre tècniques d'exercici i alimentació saludable, etc. No obstant això, aquesta pràctica també pot comportar amb certs riscos, com ara seguir rutines inadequades basades en la desinformació o la viralització de trends, fet que pot afectar de manera negativa tant en l’àmbit físic com en el mental. També, consumir consells de persones no qualificades en matèries de salut i fitness, i fomentar una obsessió per l’aspecte físic o la comparació constant amb els cossos "perfectes" que es mostren a les xarxes, la qual cosa pot generar inseguretat o fins i tot trastorns d'imatge corporal.
Considereu que existeixen diferències entre les dones i els homes fit-influencers? Quins? Tenen gènere aquestes publicacions del fitnes i la salut en les xarxes socials?
Primerament tenim que destacar el contingut dels videos. Per la part dels homes majoritàriament trobem publicacions orientades al treball de la força, amb la finalitat de guanyar massa muscular i sobretot en el tren superior del cos. Per l’altra part les dones solen centrar-se més en el treball de tonificació del tren inferior i sobretot en la pèrdua de pes, en les quals no poden faltar transmetre als seus seguidors un missatge d’autoestima.
És a dir, en poques paraules, el que tracten és de transmetre com aconseguir el que és considerat per la societat com cossos estàndard, on els homes es caracteritzen per tindre un cos gran i definit dels braços i el tronc, mentre que les dones es caracteritzen per obtindre un ventre pla i per buscar una major definició en les cames i els glutis.
Per a finalitzar aquesta primera part de la pregunta, sempre trobem als vídeos una altra cosa que també diferencia els homes de les dones, com són els patrocinis. Mentre que uns solen estar patrocinats o donen a conéixer productes per a guanyar múscul, equips per a entrenar (straps, canelleres, genolleres...), les altres donen més visibilitat a la roba esportiva que porten per a entrenar i destacar la definició del seu cos, o a productes de bellesa relacionats amb l’exercici físic.
Amb tot açò, crec que responem a la segona part de la pregunta més que suficient. Per descomptat, trobem gènere en les publicacions, sobretot impulsant la idea d’aconseguir uns estàndards de bellesa estipulats per la societat. Moltes vegades, això pot portar a problemes greus en no aconseguir el que s’ha visualitzat, afectant la salut mental i la pròpia percepció del cos, especialment en adolescents. A més, també es deixen de costat moltes persones no representades en cap dels dos gèneres, com són les persones no binàries o les cisgènere, on aquests vídeos no aporten cap inclusivitat en l’exercici físic.
Entrenar força està de moda i, a més, té múltiples beneficis per a la salut que un altre tipus d'entrenament no té, sobretot en les dones pel seu impacte directe en la salut hormonal. No obstant això, les dones entrenen força pel que el seu cos serà capaç de fer? pel que el seu cos serà capaç de generar com a valor sexual? o per ambdues?
La relació entre la pràctica de l'entrenament de força i la construcció d'una imatge corporal lligada a la sexualitat i als estàndards normatius és un fenomen complex i actual, especialment en el cas de les dones. Si bé l’entrenament de força ofereix beneficis innegables per a la salut física i hormonal, en moltes ocasions es veu condicionat per un ideari social que prioritza l’aspecte físic sobre la salut. Això es reflecteix en com moltes dones s’entrenen no tant per allò que el seu cos pot aconseguir funcionalment (com la resistència, la força o l'autonomia), sinó per ajustar-se a ideals estètics vinculats al desig sexual i al reconeixement social. Aquesta influència de la indústria del fitness perpetua i agreuja el model corporal eròtic i normatiu, i deixa en segon lloc els beneficis reals de l'entrenament per al benestar integral. Des de l'àmbit de l'Educació Física, és fonamental fomentar una mirada crítica que prioritze la funcionalitat, l'autoestima i la diversitat corporal, tratan de deslligar l'exercici físic amb la necessitat d'encaixar en estàndards imposats per la societat.
No obstant això, considerem que s’està canviant, a poc a poc, l’imaginari sobre el cos normatiu de les dones i, per tant, la seua adaptació al món de l’entrenament, fent èmfasi, finalment, en la importància de l’entrenament de força per al nostre benestar físic i mental. Són moltes les dones que, mitjançant les seues xarxes socials i la seua capacitat d’influència, han mostrat els seus entrenaments de força, evidenciant els grans beneficis que presenta aquesta rutina, en molts casos, nova. Trobem noms de tots els àmbits possibles, com pot ser la música amb artistes com Rigoberta Bandini, còmiques i divulgadores socials com Henar Álvarez, o pròpies esportistes d'èlit com Ana Peleteiro.
Per a finalitzar aquest apartat, el tanquem amb la frase icònica de la humorista Henar Álvarez, “Yo no quiero gustarte, yo quiero darte miedo” amb la qual expressava la seua postura sobre com les dones, especialment en el món de l'esport i l'exercici físic, no haurien de preocupar-se per encaixar en un cànon de bellesa per agradar als altres, sinó que haurien de fer exercici per sentir-se millor amb elles mateixes i per treballar en el seu propi benestar físic i mental.
Això ens convida a reflexionar sobre si tenim un cos o som un cos: Paula Leitón té un mal cos d'esportista? o té cos d'esportista perquè és esportista?
En el nostre grup opinem que en el cas de la polèmica en les xarxes socials sobre Paula Leitón s'ajunten dos principals factors: el corrent de pensament actual sobre els cànons de bellesa i imatge corporal idònia, i la falta de cultura esportiva a Espanya.
En primer lloc, actualment ens trobem en una societat atrapada en uns estàndards de bellesa i imatge corporal inassolibles per a la majoria de la població i que no representen la realitat dels cossos humans. Per culpa de la influència de les xarxes socials i de determinades indústries s'accentua l'exaltació a esta mena d'ideals físics irreals. En el cas de Leitón, pensem que molts usuaris que van abocar burles i comentaris negatius cap a ella estan probablement encegats a causa d'esta influència negativa, sense deixar de tindre en compte una falta d'educació i empatia enorme entre ells.
D'altra banda, considerem que gran part dels comentaris que va rebre Leitón provenien de persones que en certa manera no coneixien realment al que es dedica professionalment l'esportista. Al nostre país existix una falta de cultura esportiva evident, ja que la majoria de la població només coneix, o vol conéixer, dos o tres grans esports i menysprea la resta. El waterpolo, malgrat ser una de les nostres millors disciplines actualment, per no dir la millor, està relegada a un segon o tercer pla de la majoria de la població. Cal tindre en compte que este esport va comptar amb 14.300 llicències federatives de jugadors i jugadores en la temporada 2023/24 (RFEN), i som els recents campions olímpics en la disciplina femenina i d'Europa en la masculina. Encara així, pensem que un baixíssim percentatge dels usuaris que van escriure comentaris despectius sobre el cos de Paula Leitón coneixien verdaderament com es desenvolupa un partit de waterpolo, quines diferents posicions pot ocupar una jugadora en un equip i, sobretot, la diversitat de cossos què ens trobem en un esport com este.
Particularment, Paula Leitón juga en la posició de boia. Les jugadores que exercixen esta funció són les més altes, pesades, amb major envergadura, percentatge gras i IMC (Iturriaga et al., 2009). A més, el seu somatotip tendix a ser més endo-mesomòrfic (Iturriaga et al., 2009), és a dir, un cos amb molt de greix i múscul que tendix a tindre una forma corporal més redona. En un estudi de 2013 sobre waterpolistes espanyoles també es va estudiar que el percentatge de greix i l'IMC de les boies és el major de totes les posicions (Vila, 2013).
Per tant, considerem, d'una banda, que el cos de Paula Leitón és idoni per a la posició en la qual juga, ja que reunix les característiques essencials per a desenrotllar el seu joc. I d'altra banda, creiem que si existira realment una cultura esportiva a Espanya, se sabria que per a la posició en la qual juga eixe cos és el més adequat i s'hauria evitat gran part d'esta polèmica. Encara que, desgraciadament, sempre hi ha casos d'usuaris que critiquen tot.
Seguint amb la temàtica d'esta entrada, a continuació reflexionarem sobre un document audiovisual proposat. El vídeo en qüestió tracta sobre un experiment social en el qual es proposa a 50 persones, de diferents edats, la següent pregunta: Si pogueres canviar una sola part de cos, quina seria?. Les primeres respostes, de persones adultes, inclouen aspectes físics com per exemple les estries, les orelles grans o l'acne. D'altra banda, quan responen els xiquets i xiquetes, les seues contestacions se centren en desitjos fantàstics com tindre cua de sirena o boca de tauró, mostrant una visió lliure de complexos sobre el seu cos. Finalment, intervé una dona major reflexionant sobre l'envelliment, la qual explica que les arrugues i els cabells blancs són part essencial de la seua identitat i edat. A més, afig que canviar-les modificaria la forma en la qual es veu.
Com a docents d'Educació Física, des de la nostra assignatura podem dur a terme diferents iniciatives i accions per a tractar la temàtica del vídeo. En primer lloc, podem programar sessions a principi de cada curs en les quals es tracte la diversitat corporal, mostrant que els cossos són valuosos i funcionals en qualsevol forma o grandària. A més, creiem que també és important educar als alumnes i alumnes en la importància de rebutjar l'ideal estètic de cos, desmuntant els estereotips dels mitjans de comunicació, i posar l'accent que l'objectiu principal és sentir-se bé, fort i sa o sana. D'altra banda, quant als continguts més pràctics destaquem la proposta d'activitats centrades majoritàriament en el gaudi i l'ensenyament motriu de l'alumnat, sempre usant llenguatge inclusiu i evitant comentaris relacionats amb les aparences. Finalment, pensem que fonamentalment hem d'educar en salut, ja que l'activitat física va relacionada molt estretament amb ella. Per això és necessari desmitificar idees, com la que és sinònim un cos prim amb un cos saludable, i enfocar les sessions al benestar físic i social dels alumnes i alumnes.
En definitiva, com a futurs professors podem promoure l'acceptació del cos i el rebuig als ideals de bellesa irreals, sempre fomentant la relació entre salut i activitat física.
B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
C. APLICACIÓ TECNOLÒGICA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
D. PROPOSTA D'UN LINK PER A AMPLIAR INFORMACIÓ
Des del nostre grup havíem pensat la lectura de la següent notícia escrita per Belén Lázaro arran de la polèmica del passat estiu amb Paula Leitón. En ella, la periodista abasta també el tema de la jugadora espanyola de waterpolo des del seu punt de vista i afig exemples d'altres atletes que també han sigut protagonistes de successos del mateix estil, com són Serena Williams o Michael Phelps. Per la quantitat de noms d'esportistes d'altíssim nivell que han patit comentaris despectius sobre el seu físic i el surrealisme, al mateix temps que la vergonya, que comporten estos fets, pensem que pot aportar esta notícia una altra perspectiva de l'assumpte principal de l'entrada.
El link és el següent: https://www.libertaddigital.com/deportes/mas-deporte/2024-08-14/paula-leiton-no-es-la-unica-que-otros-deportistas-han-sido-atacados-por-su-fisico-0e-7155536/
E. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ
La veritat és que ens ha paregut un tema a tractar molt interessant i curiós d’abordar, tant com a persones joves que som (i per lo tant, inmerses dins del món dels influencers, xarxes socials…) com com a llicenciats en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. S’ha de tractar com a algo seriós i amb molta cautela, ja que aquestes “intervencions” que traten de fer els influencers de la salud, van dirigits normalment a la població juvenil, normalment a les edads compreses entre els 15-16 i els 20-22; edad clau per al desenvolupament i creació de la personalitat crítica de cada persona.
Creguem que aquestos tipus de missatges haurien de passar una mena de filtre abans de ser publicats a les xarxes, ja que, un missatge mal estructurat, que arribe a una persona amb certes carencies d’autoestima, pot arribar a fer molt de mal (excesiu poder a l’imatge corporal de les persones, enorme llimitació a certs aliments com el conegut moviment “realfooding…”) i crear amb el pas del temps cualsevol tipus de transtorn com l’anorèxia, vigorèxia, mala relació amb els aliments…
Per no parlar dels iluminats que van de gurús de l’esport, del fitness i de la salud, que fan el mateix mal o pitjor que un mal missatge o una mala transmició d’idees, com ja es nombra anteriorment i no tenen cap titulació en vigor que els permitixca parlar d’aquestos temes (o son poseedors d’una titulació molt molt bàsica).
En definitiva i per acabar; hauria d’estar molt més regulat i filtrat este món dels influencers i de la difussió d’informació per xarxes socials, ja que tenen una capacitat d’asimilació en la societat molt molt potent, i poden fer molt de bé, o per el contrari, molt de mal a les persones.
F. PROPOSTA ALTERNATIVA DE REFLEXIÓ
Proposem un projecte vinculat a l'ús de les TIC, on primerament es posaran una serie de videos de tot tipus de influencers i fitness i posteriorment es crearà un mur per a que tot l’alumnat transmeten les seues idees i percepcions sobre el tema. Després, passarem a una part més pràctica on els alumnes hauran de crear un qüestionari, per saber que es el que pensa el seu cercle de la societat més proper a ell/a i poder obtindre la major informació sobre la opiniò de la societat d’aquest tema.
Finalment mitjançant la búsqueda d’articles o revistes científiques l’alumnat haurà de crear una infografía la qual compare els mites i les realitats del fitness d’avui en dia fent front als influencers, que sòn els principals protagonistes d’aquest problema.
Aleshores per dur aquesta proposta de treball seràn necesaries tres eines:
Eina: Padlet
Crea un mur virtual amb la pregunta central:
"Podem confiar en tot el que diuen els influencers sobre fitness i salut?"L’alumnat publica les seves primeres impressions, idees i experiències personals sobre influencers que segueixen.
Eina: Google Forms
Crear una enquesta sobre l’impacte dels influencers en els hàbits de salut i exercici del seu entorn (amics, família, companys).
Eina: Canva
Crear un disseny atractiu per comparar mites vs. realitat en el fitness.
Incloure recomanacions fiables basades en ciència.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Iturriaga, F. M. A., Fiol, C. F., Suárez, M. H. V., Valeiras, J. A. A., Suárez, N. R., & Ramón, P. E. A. (2009). Identificación del somatotipo de jugadoras y jugadores de waterpolo de élite español. Efdeportes, 14(134).
Vila, H. H., Ferragut, C., Alcaraz, N. R. P., & Abraldes, J. A. (2013). Determinación del perfil antropométrico y velocidad de lanzamiento en waterpolo femenino. Revista Española de Educación Física y Deportes, (401), ág-83.
RFEN. Estadísticas licencias. RFEN Aquatics. Recuperado de: https://rfen.es/es/section/estadistica-licencias
Hola chicos y chicas! Somos el grupo 9, y procedemos a realizar un análisis de vuestra reflexión sobre la influencia de los influencers en la salud y el fitness, basándonos en los parámetros de evaluación de la rúbrica proporcionada, valorando los distintos aspectos para destacar los puntos fuertes e identificar áreas de mejora:
ResponderEliminarEn cuanto al diseño del blog, hemos de decir que es bastante funcional y legible, pero todavía podría llegar a ser más vistoso y llamativo. La tipografía, la distribución de los gadgets y la combinación de colores ha mejorado respecto a la anterior reflexión, pero para seguir mejorando el atractivo visual y captar mejor la atención de los lectores, una mayor personalización visual podría ser muy efectiva.
A la hora de evaluar el contenido, hemos de destacar diferentes aspectos a tener en cuenta, como pueden ser en un primer lugar la utilización de evidencias científicas. Está genial que la reflexión esté respaldada por referencias a estudios científicos (Iturriaga et al., 2009; Vila et al., 2013), pero también es cierto que mucha otra parte del contenido se basa en opiniones del grupo y algunas afirmaciones no incluyen un soporte actualizado. Esto no quiere decir que esté mal, pero sería beneficioso reforzar las reflexiones con evidencias más recientes y ampliar el abanico de estudios utilizados.
Por otra parte, las propuestas prácticas planteadas de actividades adaptadas a la ESO, como el uso de códigos QR y el análisis de vídeos de influencers, son adecuadas y muy interesantes, porque promueven la participación activa del alumnado. Del mismo modo, el uso de herramientas como Padlet, Google Forms y Canva para desarrollar actividades prácticas e interactivas es una excelente idea como propuesta tecnológica. Está muy bien alineado con las competencias digitales, y destaca por su originalidad y aplicabilidad.Cabe destacar también la aparición de un enlace complementario sobre Paula Leitón, que aporta valor al debate sobre los cuerpos normativos y el deporte.
A la hora de relacionarlo con la asignatura, la reflexión conecta claramente con el tema de esta, discutiendo estereotipos corporales y la influencia de las redes sociales en la salud de los jóvenes. Esto cumple con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), especialmente en temas como la salud y el bienestar (ODS 3). Aunque siempre se puede profundizar un poco más, como en todo, explorando por ejemplo con más detalle la crítica social y las prácticas educativas establecidas.
Por último, en cuanto a la redacción, del texto, este se encuentra muy bien estructurado y sigue un orden lógico, con un lenguaje correcto e inclusivo. Aun así, en algunos puntos podría ser más atractivo para captar mejor la atención del lector. No se detectan faltas de ortografía significativas, lo cual es un punto fuerte, y las referencias siguen el formato APA 7.
Así pues, finalmente consideramos que ha sido una buena reflexión. Pero siempre hay que hacer autocrítica para observar si puede haber margen de mejora en diferentes aspectos, para que así, con diferentes ajustes, llegue a ser excelente.
Hola! som el grup 8 format per Óscar, Jéssica, Clara i jo, Raquel.
ResponderEliminarVolem començar destacant que aquesta reflexió presentada reflecteix un bon esforç i interès per abordar aquest tema propossat d’una manera rellevant i actual. Les observacions que segueixen tenen la intenció de ser constructives i ajudar a millorar alguns aspectes del treball, amb l'objectiu de potenciar la qualitat i profunditat. Tots els comentaris estan fets des de la voluntat de col·laborar en el desenvolupament del projecte i no han de ser vistos com una crítica negativa, sinó com una oportunitat per ajustar xicotets detalls que poden fer que el treball siga encara millor.
El disseny del blog necessita millores per a ser més atractiu i funcional. La tipografia, la distribució de gadgets i la combinació de colors no han estat modificades prou per a fer el blog visualment més original. Això fa que el canvi de temàtica no es perceba clarament i dificulte la lectura. Seria recomanable fer canvis en la tipografia i els colors per millorar l'accessibilitat i l'atractiu visual del blog.
En quan a l'estructura al desenvolupament de la reflexió, esperàvem una reflexió més objectiva, amb arguments basats en estudis recents (dels últims 5 anys) publicats en revistes científiques. Malauradament, la major part de la reflexió és subjectiva, sense una base científica sòlida, i fa ús de fonts poc actualitzades com heu pogut citar, els anys 2009 i 2013. Seria important revisar les fonts utilitzades i actualitzar-les per garantir que es basen en estudis recents, citant-les correctament seguint les normes APA 7.
Pel que fa a la proposta educativa és interessant i té un enfocament crític cap a la informació relacionada amb el fitness a les xarxes socials. Aquesta activitat és adequada per a alumnes de 4t d'ESO, ja que toca temes d'actualitat i utilitza eines tecnològiques que poden motivar els estudiants i fomentar habilitats de pensament crític.
Per a desenvolupar l’activitat tecnològica, heu presentat la descripció d'una activitat per treballar els continguts de la reflexió. Seria útil que es proposara alguna eina educativa que permeta implementar la reflexió de manera interactiva, incloent també l'enllaç corresponent per poder visualitzar-la.
Cal destacar que s'ha justificat adequadament la selecció de la notícia compartida, ja que, amplia informació de la temàtica proposada amb la corresponent justificació de la seua elecció i heu valorat breument la vostra opinió sobre la pertinença de la reflexió amb el tema de l'assignatura i el contingut a desenvolupar.
En la proposta de reflexió alternativa, manca l'especificació del títol de la mateixa, així com la identificació dels ODS relacionats amb l'assignatura i el contingut d'educació física. Aquests aspectes haurien d'incloure’s per tal d'enriquir la proposta i garantir que es compleixen els requisits de l'activitat.
Ara bé, el llenguatge utilitzat és correcte, però en alguns moments pot resultar poc atractiu i inclusiu. Seria convenient revisar algunes expressions per a fer-les més clares i inclusives. En general, la reflexió està ben estructurada i segueix un ordre lògic i coherent. No obstant això, cal revisar algunes faltes d'ortografia i de gramàtica per a garantir la claredat del text.
Per últim, les referències bibliogràfiques presentades s'aproximen als estàndards de l'estil APA 7, però és necessari realitzar alguns ajustos perquè puguen complir completament amb els requisits d'aquest estil.
En general, el treball presentat mostra un bon domini del valencià i una bona organització del contingut. Tot i això, cal revisar i millorar alguns aspectes, especialment pel que fa a les fonts utilitzades, l'aplicació de l'activitat tecnològica i la relació amb els ODS. A més, algunes correccions ortogràfiques i gramaticals ajudarien a millorar la qualitat del text. Recomanem consultar el document d’orientacions per a l’elaboració del blog per assegurar-se que es compleixen totes les especificacions de l’activitat i garantir una millor qualitat en la pròxima reflexió.