REFLEXIÓ 4-5: PER UNA EDUCACIÓ FÍSICA MÉS SOSTENIBLE I MÉS JUSTA

A. DESENVOLUPAMENT DE LA REFLEXIÓ

En aquesta entrada anem a tractar l'educació des d'un punt més sostenible i just, per això anem a desenvolupar diferents punts que tracten aquest tema, relacionats amb el medi ambient i amb la cura de la natura, utilitzant diferents mètodes que promoguen una menor contaminació i que conciencien a l’alumnat de les millores que poden dur a terme en el seu dia a dia per mantenir un món més “net”.

En primer lloc, anem a parlar sobre el plogging, una pràctica que combina córrer o caminar amb la recollida de residus. En l'educació secundària, aquesta activitat té un gran valor educatiu perquè fomenta l'activitat física, promou la conscienciació ambiental i desenvolupa habilitats d'interdisciplinarietat. Els estudiants no només practiquen l'esport, sinó que també participen activament en la cura del medi ambient, afavorint l'adopció d'hàbits sostenibles. Aquesta acció pot vincular-se als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com el ODS 13 (Acció pel clima) i l'ODS 15 (Vida d'ecosistemes terrestres).

Aquesta iniciativa es pot relacionar amb diverses assignatures:

• Ciències Naturals: Mitjançant aquesta assignatura es pot estudiar el cicle de la vida dels residus, l'impacte mediambiental i la biodiversitat.
• Educació per a la Ciutadania: Fomentar el pensament crític, la creació de valors i conscienciació ecològica.
• Estadística: Anàlisis estadístics o saber realitzar o analitzar estudis estadístics sobre conceptes mediambientals.
• Geografia: Saber com afecta o com impacta el canvi climàtic en els ecosistemes.
• Educació Física: Com treballar amb el nostre cos i mantenir una vida saludable
• Plàstica o Disseny: Pràctiques com la creació d'art amb materials reciclats per reflexionar sobre el consum i els residus.

Per un altre costat, a València es realitzen diverses accions i esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat i el medi ambient. Un exemple destacat és el programa "Recicla amb els Cinc Sentits", impulsat per la Generalitat Valenciana, que inclou activitats pràctiques, tallers educatius i campanyes de sensibilització sobre la importància de la separació de residus i el reciclatge. També es fan accions com el "Dia Mundial del Medi Ambient", on estudiants de diversos centres participen en neteges de zones com el Parc Natural de l'Albufera o el Jardí del Túria. Aquestes iniciatives promouen la participació comunitària i ofereixen un marc idoni per treballar el Plogging com a activitat.

Altra de les accions que podem realitzar des de la nostra àrea i que té molt d'èxit entre l'alumnat és mitjançant l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible.

Particularment, la pròpia Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana ofereix programes com "Aula Ciclista",una iniciativa que promou l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible i eina educativa. Aquest programa està coordinat amb la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana i busca integrar l’ús de la bicicleta dins del projecte educatiu dels centres. La seua finalitat principal és fomentar hàbits saludables i sostenibles entre l'alumnat. A més, es treballen de manera conjunta diverses competències motrius amb valors com la sostenibilitat i la seguretat viària.

Els centres interessats a participar en el programa han de complir una sèrie de requisits:

• Espais adequats: Disposar d’instal·lacions segures on l’alumnat pugui practicar amb bicicleta, com pistes esportives, patis grans o zones adequades per a la circulació.
• Proposta pedagògica: Elaborar una proposta educativa que integri l'ús de la bicicleta com a eina formativa en assignatures com Educació Física, Ciències o Educació per a la Ciutadania.
• Participació activa: Assegurar que un elevat percentatge d’alumnat i professorat del centre s'involucren de manera activa en l'activitat.
• Sol·licitud i tramitació: Presentar la petició dins del termini establert per la Conselleria, complint amb tots els requisits administratius.

Aquest programa és una oportunitat excel·lent per treballar el desenvolupament sostenible i l'educació en valors, connectant la pràctica esportiva amb la consciència ecològica i la mobilitat.

A més, el foment de l'ús de la bicicleta en EF com a transport sostenible pot realitzar-se tant dins de la ciutat com en llocs naturals pròxims; podent-li afegir un contingut històric com és el cas de les Vies Verds. Segons la definició de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE), les Vies Verds són “antics traçats ferroviaris en desús que han estat recuperats com a itineraris no motoritzats per al gaudi de ciclistes, vianants i persones amb mobilitat reduïda, contribuint al desenvolupament sostenible, a l’accessibilitat i al turisme actiu” (Fundación de los Ferrocarriles Españoles, 2023). Originalment, aquestes línies de tren tenien finalitats industrials, comercials o de transport de passatgers, però amb el temps van caure en desús. La seva rehabilitació com a camins sostenibles busca preservar el patrimoni històric i natural, fomentant el turisme ecològic, la mobilitat activa i l’accés a zones rurals o naturals de forma segura i respectuosa amb el medi ambient.

En el nostre cas, considerem que seria una activitat molt convenient per a l’alumnat de secundària per diversos motius:

• Foment de la sostenibilitat: L’activitat encaixa perfectament amb els objectius d’educar en hàbits respectuosos amb el medi ambient, promovent la bicicleta com a transport sostenible.
• Beneficis físics i emocionals: L’ús de la bicicleta contribueix al benestar físic i pot ser una via per a desenvolupar valors com l’autosuperació d’un mateix i la col·laboració entre companys i companyes.
• Connexió amb el patrimoni i la natura: Les Vies Verdes permeten als estudiants descobrir la història dels traçats ferroviaris a la mateixa vegada que poden observar el paisatge natural en què estan immersos.
• Accessibilitat i seguretat: Aquestes rutes solen ser planes i segures, ideals per a activitats educatives amb grups heterogenis.

Per altra banda, l’activitat a les Vies Verdes permet col·laborar amb diverses assignatures:

• Geografia i Història: Es pot treballar l’estudi del territori, la geografia física de la ruta, així com la història dels ferrocarrils i la seva transformació en recursos sostenibles. Això ajuda a entendre els processos socials i econòmics que van provocar la caiguda de les línies ferroviàries i la posterior creació i denominació com a Vies Verdes.
• Ciències Naturals: S'aprofita per explorar la biodiversitat de l'entorn, identificant espècies autòctones i analitzant l’impacte humà en aquests ecosistemes. També es poden investigar els beneficis mediambientals de les Vies Verds com a espais verds.
• Educació Artística: Les rutes poden donar lloc a activitats creatives i artístiques, com la fotografia o el dibuix de paisatges.
• Matemàtiques: Es poden calcular distàncies, desnivells i velocitats durant el recorregut, així com treballar la conversió d'unitats o la resolució de problemes (quilòmetres a metres, temps en minuts).
• Educació per a la Ciutadania: Es poden reforçar valors com el respecte per l’entorn, la convivència en grup i la responsabilitat individual en aquest tipus d’espais.

Aquest tipus d’activitats no només enriqueix el currículum, sinó que també genera aprenentatges significatius i vivencials, fomentant una experiència educativa integral per a l’alumnat, especialement en primaria i secundària.

Per últim, centrant-nos en el Tema 6 i la resolució de conflictes i els nous continguts en EF, vinculats específicament amb el ODS 16-Pau, justícia i Institucions sòlides, cuja finalitat última és “Promoure societats justes, pacífiques i inclusives”; els esports alternatius poden ser un clar exemple en Educació Física:

Els esports tradicionals són aquelles pràctiques esportives establertes històricament i àmpliament reconegudes per institucions internacionals, amb reglaments estandarditzats i un enfocament competitiu. Segons García Ferrando (1993), "els esports tradicionals responen a un model institucionalitzat, competitiu i reglamentat, associat a valors com l'excel·lència i la superació individual o col·lectiva" (García Ferrando, M. Sociología del deporte).

En canvi, els esports alternatius són activitats físiques modernes i menys reglades que prioritzen la cooperació, la inclusió i la participació activa de totes les persones, sovint amb un enfocament lúdic i innovador. Tal com defineixen Devís-Devís i Peiró-Velert (2009), "els esports alternatius són propostes emergents que desplacen el focus de la competició a la participació, el gaudi i l'aprenentatge de valors socials" (Educación Física y Deporte en el Siglo XXI).

Si parlem de l’aspecte educatiu, nosaltres pensem que els esports alternatius són més educatius en molts aspectes, ja que permeten treballar valors com la cooperació, la inclusió i el respecte d'una manera més explícita. A diferència dels esports tradicionals, que sovint potencien la competitivitat i la cerca de resultats, els alternatius solen centrar-se en el procés i no en el resultat, la qual cosa crea un ambient més participatiu i respectuós. A més, són especialment efectius per integrar alumnat amb necessitats educatives especials. Tanmateix, això no significa que els esports tradicionals no tinguen valor educatiu si es treballen des d'una perspectiva crítica i inclusiva.

Com a estudiants, durant l’etapa de secundària hem realitzat activitats o sessions de esports alternatius, no obstant això, hi ha hagut una clara predominança dels jocs tradicionals. Ha sigut cursant la carrera de Ciències de l’activitat física i esportiva quan hem vivenciat esports com el kin-ball, que fomenta la cooperació en equips múltiples; l'ultimate frisbee, on la manca d'àrbitres ensenya a l'alumnat a resoldre conflictes de manera autònoma; o el colpbol, un esport valencià que combina elements del futbol i el voleibol, prioritzant la participació activa de tots els jugadors.

Particularment, en l’Educació Secundària es podem treballar una gran sèrie d’esports alternatius amb una gran quantitat de beneficis per als alumnes. Per un costat, en el primer cicle de Secundària, esports com el kin-ball o el dodgeball inclusiu són ideals, ja que tenen normes senzilles, fomenten la cooperació i asseguren que tot l'alumnat participi activament, independentment de les seves habilitats físiques. Per altra banda, en el segon cicle de Secundària, esports com l’ultimate frisbee o el colpbol són molt adequats, ja que permeten treballar habilitats més complexes com la resolució de conflictes, l'estratègia col·lectiva i la presa de decisions en equip. A més, són esports que encoratgen la reflexió crítica sobre la competició i la importància dels valors per damunt del resultat.

En ambdós casos, aquests esports alternatius són eines eficaces per al desenvolupament personal i social, alineant-se perfectament amb els objectius del ODS 16, promovent una convivència pacífica i inclusiva en l'àmbit educatiu.

Un clar exemple d'activitat en el qual relacionem la interdisciplinarietat juntament amb els esports alternatives i la resolució de conflictes podria ser amb l'autoconstrucció de material en Educació Física. Així que des del nostre grup proposen l'autoconstrucció d'un material per a treballar en les classes d’EF: floret d’esgrima.

Nosaltres havíem pensat construir amb material reciclat un floret d'esgrima per diverses raons. D'una banda, considerem que l'esgrima ofereix en el context escolar un gran ventall de possibilitats educatives, ja que és un esport de contacte un contra un, on predomina la velocitat de reacció i la coordinació oculomanual. A més, és una disciplina minoritària al nostre país i segurament els alumnes i alumnes no tenen uns coneixements molt amplis sobre ella. Sabem que no és un esport alternatiu com a tal, però al tindre la poqueta pràctica esportiva a nivell nacional que té, en aquest cas el considerem quasi com a tal.

Dins de l'esgrima existeixen tres armes: espasa, sabre i floret. En el nostre cas hem triat el floret perquè pensem que ofereix més versatilitat per a la pràctica escolar. Els materials reciclats per a elaborar-ho són els següents: una vareta de fibra de vidre de 80 cm., una botella d'aigua, de 1,5 l., buida i neta, un tros de mànega de gas (per al mànec) i un tap de suro (per a la punta), a més de: 1 rotllo de cinta americana; 1 rotllo de cinta d'embalar, transparent o de colors; 1 cúter; 1 tisores i cola (Ruiz, Ros i Bastida, 2014).

Este floret l'elaborarien els propis alumnes i alumnes en les classes d'Educació Física, seguint estos passos (Ruiz, Ros i Bastida, 2014):

1. Tallar circularment, a uns 7 cm de la part inferior, la botella d'aigua.
2. Realitzar amb el cúter un forat en el centre de la base de la botella.
3. Recopilem el material per al disseny de l'empunyadura: mànega de gas o agarre elàstic
4. Introduir la mànega de gas en l'extrem de la vareta. Posar cola a l'interior i reforçar-ho amb cinta americana
5. Introduir la base de la botella per l'extrem contrari a l'empunyadura i fixar-la amb cola i cinta americana
6. Recobrir la vora de la base de la botella amb cinta americana
7. Col·locar el tap de suro en la punta de l'arma, amb el cúter, un xicotet forat i introduint 1 cm de la vareta en el seu interior. Subjectar amb cinta americana

En la nostra opinió, la utilització d'un esport com l'esgrima per a conscienciar als estudiants de la importància de reciclar, reusar i reutilitzar, i alertar del problema del canvi climàtic és molt positiva. A més, a l'ésser un esport amb les característiques anteriorment esmentades, ofereix oportunitats als alumnes i alumnes de desenvolupar rols dins de la pròpia activitat, com la d'àrbitre o jutge. Arran d'estes situacions, els estudiants desenrotllen un altre tipus de comportaments i responsabilitats dins de l'esport, aprenent nous coneixements.

Finalment, de cara a treballar interdisciplinariament, esta activitat proposada es podria realitzar també en les assignatures de Tecnologia o Educació Plàstica, pel fet que molts dels continguts d'estes assignatures es treballen en l'elaboració pròpia del floret.

B. APLICACIÓ EDUCATIVA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

SESSIÓ D’INICIACIÓ A L’ESGRIMA ESCOLAR AMB FLORET RECICLAT
Curs: 3t de la ESO	Número: 25	Temps: 45’-50’
Material: Cons, floret fabricat
Objectius:  Introduir un nou esport Conèixer les nocions bàsiques de l'esgrima Desenvolupar habilitats motrius com la velocitat de reacció o coordinació oculomanual Posar en pràctica el rol d'àrbitre o jutge
Explicació: En aquesta sessió es busca iniciar als alumnes i alumnes a un nou esport, l'esgrima, aprofitant l'elaboració del floret anteriorment explicat amb materials reciclats. El desenvolupament de la mateixa és la següent: Escalfament: Joc “Agafa l'arma”: Cada alumne amb la seua arma ja elaborada, escriu el seu nom en l'aire amb els dits. Després, canvien l'arma de mà, realitzen equilibris i es queden en posició de guàrdia perquè el docent faça correccions. Joc “Mou-te com un esgrimista”: A la veu del professor, els alumnes es mouen amb els desplaçaments bàsics de “marxar” o “trencar”. El docent pot donar les ordenes d'una en una o de dos en dos. Porten el sabre a la mà. Part principal: Joc “No hi ha dolor”: Distribuïts per parelles, un alumne sense arma i l'altre amb el floret. Des d'aturat i en guàrdia en curta distància, l'alumne armat realitza 10 extensions del braç a tocar sobre el seu company, i viceversa. Important realitzar el tocat a poc a poc, posant l'accent en la tècnica i sense intentar fer mal. Joc “El Jedi”: Seguint amb les mateixes parelles que abans, un alumne anirà armat i el seu company no. Esta vegada, el que porta el floret ha d'intentar tocar al seu company mentres este li esquiva. Progressivament és recomanable augmentar la velocitat del tocat i el seu lloc. Canviar rols. Joc “Tigres i lleons”: Dividint la classe en dos grans grups, el professor se situa entre les dos files d'alumnes separats per una línia, sent cada grup un animal. Tots dos alumnes tindran d'ells una línia de cons a tres metres. El docent dirà “tigres” o “lleons”, i en funció de l'animal que diga, els alumnes que prèviament hagen sigut assignats a eixe nom hauran d'intentar tocar al seu rival abans que aconseguisca la línia de darrere seua. Joc “1v1 amb jutge”: Distribuïts per trios, els alumnes faran combats a 5 tocats, havent-hi un altre alumne que desenvoluparà el paper de jutge. Una vegada s'acabe el combat, el perdedor farà de jutge.  Tornada a la calma: Joc “El memorión”: Distribuïts per parelles, els dos alumnes se situaran en guàrdia l'un enfront de l'altre. Un alumne realitzarà una posició de la seua mà lliure en l'espai que haurà de repetir el seu company i afegir una altra, seguint amb esta dinàmica fins que algun cometa un error en l'orde o col·locació de l'arma. Incidir en la importància de tornar a la posició de guàrdia.

C. APLICACIÓ TECNOLÒGICA EN L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

SESSIÓ DE PLOGGING AMB ÚS DE TIKTOK
Curs: 4t de la ESO	Número: 25	Temps: 45’-50’
Material: Bosses d'escombraries, telèfon mòbil
Objectius:  Introduir l'activitat del plogging Conscienciar a l'alumnat de la importància del reciclatge Practicar activitat física i esport a l'aire lliure Usar les noves tecnologies Desenrotllar el vessant artístic mitjançant la creació d'un Tiktok
Explicació: En aquesta sessió els alumnes i alumnes, al costat del professor d'Educació Física, realitzaran una escapada a un entorn natural pròxim. En este cas hem pensat el Garbí, en la Serra Calderona. Allí, el docent explicarà en què consistirà la sessió i la iniciativa plogging, en què consistix i com dur-la a terme.  Formant grups de quatre o cinc persones, els estudiants tindran 30 minuts per a recórrer les diferents zones del Garbí, arreplegant totes les escombraries i classificant-la en paper, plàstic, vidre i residus orgànics. Una vegada finalitzat el temps, els alumnes i alumnes hauran d'elaborar un vídeo Tiktok en el qual es complisquen estes premisses: Explicar què és el plogging. Mostrar imatges de l'abans i després de l'entorn. Reflectir els valors apresos (treball en equip, impacte ambiental)

D. PROPOSTA D'UN LINK PER A AMPLIAR INFORMACIÓ

Relacionat amb una de les iniciatives comentades en esta reflexió, des del nostre grup havíem pensat posar en comú el moviment Plogging RRevolution. Esta organització espanyola du a terme iniciatives en les quals es combina l'exercici a l'aire lliure amb la recollida de residus. Ells mateixos denuncien el problema de contaminació que tenim actualment en el planeta i la creixent amenaça del canvi climàtic, i al seu torn, per a fer-li front, destaquen la necessitat d'una acció global i promovent els valors de l'esport en la nostra societat. El nom prové de la unió de la paraula anglesa running (que significa literalment “corrent”) i de l'expressió sueca plocka upp (que es traduïx com “arreplegar”). A continuació, us adjuntem dos enllaços amb informació sobre este iniciativa:

• Pàgina web: https://www.ploggingrrevolution.com/es/que-es/
• Video explicatiu en YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=h9bax01bd8c

E. VALORACIÓ PERSONAL DE LA REFLEXIÓ

Després de llegir, estudiar i analitzar este text, creguem que és una proposta molt completa i interesant per a treballar la sostenibilitat i els valors a les aules, sobretot en l'educació secundària i en batxillerat.

És evident que la sostenibilitat hauria de ser un aspecte crucial en l'educació, i incloure activitats com el plogging, l'ús de la bicicleta o la reutilització de materials per a esports alternatius em sembla una manera innovadora d'atraure l'interés de l'alumnat.

A més, estes activitats no sols porten beneficis físics, sinó que també ajuden a cultivar una consciència més crítica i responsable sobre el medi ambient. Ens ha agradat molt com s'aborda la interdisciplinarietat al llarg del text i del blog. Sembla molt interessant poder unir ciències naturals, educació física, matemàtiques o plàstica per a proporcionar experiències significatives a l'alumnat. Això, a més de fer els continguts més atractius, atorga sentit al que aprenen perquè relacionen conceptes amb la realitat del món que els envolta.

Per exemple, l'activitat de les Vies Verdes no sols promou l'activitat física i la sostenibilitat, sinó que permet abordar el patrimoni històric i natural de manera vivencial. Crec que això té molt valor perquè no és només teoria; són experiències que es queden amb ells.

Finalment, reflexionant sobre els esports alternatius i l'autoconstrucció de materials, crec que és una idea molt poderosa per a trencar la monotonia de les classes tradicionals. Es nota que hi ha un esforç per fomentar valors com la inclusió, la cooperació o el respecte, que són essencials en una societat justa i pacífica. Personalment, considere un gran encert aprofitar esports menys coneguts com l'esgrima o el colpege perquè l'alumnat experimente coses noves, al mateix temps que es treballa la sostenibilitat. Això no sols els educa com a estudiants, sinó també com a persones més conscients i responsables.

F. PROPOSTA ALTERNATIVA DE REFLEXIÓ

La creació d'un hort escolar comunitari és una proposta educativa que connecta als estudiants amb la naturalesa i promou una relació més respectuosa amb el medi ambient. A través d'esta activitat, es poden abordar diversos temes de manera pràctica i global, com el cultiu de plantes natives, la gestió de residus per a fer compostos i la importància d'una alimentació sana i sostenible.

Els alumnes participen activament en totes les etapes del procés, des del disseny i la planificació de l'hort fins a la seua cura i recol·lecció. Esta experiència pràctica no sols els ajuda a entendre conceptes de ciències i matemàtiques, com el creixement de les plantes o la gestió de recursos, sinó que també els connecta amb valors com el treball en equip, la responsabilitat i el respecte per l'entorn.

A més, l'hort escolar pot convertir-se en un lloc de col·laboració entre la comunitat educativa i les famílies, que poden col·laborar aportant llavors, materials reciclats o coneixements sobre agricultura.

També es poden crear vincles amb agricultors locals o grups ecològics per a fer tallers que reforcen l'aprenentatge sobre tècniques ecològiques o ús responsable de l'aigua. Per a enriquir encara més l'activitat, la tecnologia pot ser fonamental amb aplicacions per a supervisar el creixement de les plantes o crear un diari digital de l'hort, on els estudiants registren les seues observacions. Este tipus d'iniciativa no sols reforça l'aprenentatge acadèmic, sinó que també fomenta una consciència ambiental i comunitària, creant un sentit de pertinença i compromís amb un món més sostenible.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Ruiz, L., Ros, C., y Bastida, A. (2014). Elaboración del florete para la esgrima en la Educación Física. EmásF, Revista Digital de Educación Física, (31), 55-65

Ruiz, L., Ros, C., y Bastida, A. (2016). Iniciación a la esgrima escolar. Inde

Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE). (2023). Qué son las Vías Verdes. Recuperat de: https://www.viasverdes.com

García Ferrando, M. Sociología del deporte.Alianza Editorial,.

Edufisaludable. (n.d.). Educación deportiva: Educación física del siglo XXI. Recuperat de https://edufisaludable.com/educacion-deportiva-educacion-fisica-del-siglo-xxi/